1. Què fa malbé el titani?
Ambients químics forts: Els àcids concentrats i calents (com l'àcid sulfúric, l'àcid clorhídric o l'àcid nítric a altes temperatures) poden trencar la capa protectora d'òxid de titani, provocant corrosió. De la mateixa manera, les sals foses (per exemple, en alguns processos industrials) o determinats àlcalis forts poden causar danys químics amb el pas del temps.
Temperatures extremadament altes: Tot i que el titani té un punt de fusió elevat (~1.668 °C), l'exposició prolongada a temperatures superiors a 400 °C en atmosferes oxidants pot provocar una oxidació excessiva, formant una escala d'òxid gruixuda i trencadissa que debilita el material. A temperatures superiors als 800 °C, també pot reaccionar amb nitrogen de l'aire per formar nitrur de titani trencadís.
Tensió mecànica i desgast: El titani té una duresa moderada, de manera que és susceptible a rascades, abrasió o deformació sota càrregues mecàniques elevades (per exemple, impactes forts, cicles d'esforç repetits). En aplicacions amb fregament freqüent (per exemple, peces mòbils sense lubricació adequada), es pot produir un desgast superficial.
Corrosió galvànica (en configuracions específiques): Quan el titani està en contacte directe amb un metall més "actiu" (per exemple, alumini, zinc) en un entorn conductor (com l'aigua salada), actua com un càtode, accelerant la corrosió del metall actiu. Tot i que el titani en si no es corroeix fàcilment en aquest procés, el dany associat al metall aparellat pot afectar indirectament la integritat de tota l'estructura.
2. El titani pot tocar l'aigua?
3. El titani és magnètic?
Tanmateix, val la pena assenyalar que alguns aliatges de titani (que contenen petites quantitats d'altres metalls com el ferro, el níquel o el cobalt) poden mostrar propietats magnètiques febles si els elements d'aliatge introdueixen fases magnètiques. Però el titani pur-ja sigui en forma de làmines, cables o components-no s'adhereix a un imant comú (per exemple, un imant de nevera) i es considera no-magnètic per a la majoria de propòsits pràctics (com ara la imatge mèdica, on els materials no-magnètics són fonamentals per evitar interferències amb les màquines de ressonància magnètica).
